sábado, 31 de diciembre de 2011

13. Conclusió

Ja per finalitzar definitivament el nostre blog i, com a conclusió, podríem dir que la relització d'aquest treball, a més d'aportar-nos nous coneixements sobre el tema que hem treballat, com tots els treballs que realitzam, que sempre ens aporten alguna cosa nova, ens ha servit també per aprendre a fer treballs en grup d'una manera diferent, ja que era la primera vegada que ens convidaven a fer un treball d'aquestes característiques.

El fet que el tema que hem triat siguin unes restes arqueològiques d'una acropolis, on s'hi trobaven bastants temples, ha fet que així haguem pogut veure les diferents característiques que poden presentar els temples, tot i ser d'un mateix emplaçament, ja que els temples de l'acròpolis de Selinunt, tot i que tenen característiques comunes, també hi ha algunes diferències entre ells. Però alhora, el fet que siguin tants de temples, ens ha dificultat també una mica les coses, ja que dels temples que s'han considerat més importants, hi ha una gran quantitat d'informació, mentre que per treballar els temples "menors" ens hem trobat davant una manca de documentació bastant important.

Quant als aspectes tècnics del blog, com ja hem dit abans, era la primera vegada que per una assignatura ens feien fer un treball "virtual" i obert a tothom, però per sort no vam tenir molts problemes a l'hora de realitzar-lo. A més, aquesta iniciativa de fer el blog, ens ha resultat bastant còmoda a l'hora de poder anar realitzant les entrades, ja que la feina ja quedava guardada, i a més el fet de poder afegir-hi altres recursos web, com videos o fotos, ha fet que sigui més entenedor i entretingut, tant per nosaltres com pels lectors.

Esperem que us hagi agradat!

jueves, 29 de diciembre de 2011

12. Videos i recursos web.

Per finalitzar el treball del bloc, hem decidit de penjar un parell de vídeos de Youtube de diversos turistes que han gravat el jaciment en la seva visita.
I com que no és el mateix la teoria que una imatge, ens agradaria que a partir dels vídeos poguéssiu fer-vos una idea de com es troba el jaciment en l'actualitat.




FILMCARDS: Selinunte de Filmcards.



Selinunte Sicily Italy de paulbuddefamily.


Per altra banda hem trobat un projecte web anomenat Selinus Acropolis Project que se basa en el jaciment de Selinunt, on podreu trobar una introducció, una breu explicació del jaciment i la seva història i fins i tot un mapa interactiu (Click damunt el nom per accedir a la web).

lunes, 26 de diciembre de 2011

11. Mitologia relacionada amb els temples.

A aquesta entrada, farem referència als Déus als quals anaven dedicats alguns dels temples de l'acròpolis de Selinunt.

Quant al Temple A, estava dedicat als anomentas Dioscurs: Polux i Castore, que segons la mitologia clàssica eren dos germans bessons, fills de Zeus i la mortal Leda i germans de Helena de Troia. Es diu que un dels germans, Polux era immortal mentre que Castore era mortal. Per explicar aquesta mortalitat d'un i la immortalitat de l'altre hi ha diverses versions, però la més extesa és la que diu que Zeus es va transformar en cisne per seduir Leda i com que Leda estava casada, va tenir un fill del seu espòs i un fill de Zeus.

Els diobscurs. Sarcòfag romà que representa la caçeria del porc senglar de Calidón. Museu Arqueològic de Eleusis.


Referent al Temple C, el més segur és que estés dedicat al Déu Apol·lo, fill de Zeus i la seva cosina Leto i germà bessó de Artemis, deesa de la caça. Quant al naixement dels dos bessons, el mite més cèlebre és aquell que diu que degut a la gelosia de la deesa Hera, esposa de Zeus, Leto tenia prohibit parir en qualsevol lloc de la terra o del cel on hi hagués llum solar. Leto no tenia on anar, però l'illa de Delos la va acollir i una vegada tinguts els seus fills, l'illa va permetre que Leto es quedés allà i que Apol·lo tingués el seu propi temple i se'l venerés.
Apol·lo era el déu de la música, la poesia, les arts, el déu del sol i la llum, i dels arquers entre altres. Com a Déu de les arts i dels arquers, els seus principals atributs eren la llira i l'arc.


Apol·lo Licio, còpia romana antiga d'un original grec del segle IV ane. (Museu de Lovre, Paris)

El temple D, estava possiblement dedicat a la deesa Atenea, filla de Zeus i Metis, divinitat aquàtica que va intentar escapar de Zeus, que la volia seduir però no va aconseguir escapar-se i de la unió va néixer Atenea. Segons el mite del seu naixement, abans de néixer Atenea, Zeus es va menjar Metis, ja que li havien predit que després si Metis tornava a engendrar, la criatura seria un varó que regnaria per sobre de tots els déus. La gestació d'Atenea va seguir a l'interior del cap de Zeus i quan va néixer, diu el mite que ja era una deesa adulta i armada de cap a peus. Atenea és considerada, juntament amb Artemis, una deesa verge. Deesa de la guerra (per la qual cosa sempre sol representar-se totalment armada), protectora de guerrers com Perseu (cal recordar que a una de les mètopes del Temple C de Selinunt apareix acompanyant a aquest heroi en el moment que Perseu talla el cap de la Gorgona Medusa) i defensora de ciutats, sobretot de la ciutat d'Atenes, que agafa el seu nom d'aquesta deesa.

Atenea Partenos. Copia del segle I de l'original de Fídies del segle V ane. situat originàriament a l'Acròpolis d'Atenes.


Bibliografia:

12. Excavacions

Primeres Recerques

A l’any 1551, un frare d’ordre dominic ,Tomás de Fazello de Sciacca, va ser el primer que es va interessar per les restes arqueològiques de Selinunt, , recorrent l’illa de Sicília, ja que estava preparant el seu treball “De Rebus Siculis”, publicat anys després. En primer moment, el frare va anomenar el lloc com “ Terra de Pulici”, ja que s’havia perdut el nom grec.

Durant els següents anys hi va haver un gran expoli, i també s’utilitzaven les pedres dels temples per fer altres construccions, això va ser així fins l’any 1779, quan Ferran II de Borbón amb un decret va prohibir agafar les pedres dels edificis.

En la meitat del segle XVIII, les ruïnes de Selinunt es varen convertir en un lloc de visita de diferents viatgers francesos.

Primeres excavavions

Entre els anys 1822 i 1823 varen començar les primeres excavacions autoritzades, els que ho varen dur a terme varen ser William Samuel Harris i Angell. Les primeres troballes varen ser mètopes del temple C.

L’any 1824 l’alemany Hittorf va descobrir el temple B, ressaltant la policromia de l’edifici. Així doncs, Hittorf, juntament amb el seu ajudant varen dibuixar els temples que varen veure de Selinunt.

En el 1831, Francesco Saverop Cavallari Valerio Villareale va ser autoritzat a dur a terme una tasca de excavasions, per desenterra tots els temples i restes arqueològiques. Al mateix temps uns estudiosos alemanys R. Koldewey i O. Puchstein es varen donar conta dels relleus i dibuixos dels edificis.

En el segle XX hi va haver varies excavacions: 1915 excavacions centrades en la part de Malphoros, dut a terme per Gabrici Héctor; sobre els anys 50 del segle XX, Jole Bovio Marconi va descobrir del temple M, la classificació de les carreteres de l’acròpoli i el temple E .En els anys 60 del segle XX varen ser important el treball de Vicenzo Tussa, sobretot a la necròpolis.

TROBALLES I RESTES ARQUEOLÒGIQUES

"Ceràmica amb una escena portant ofrenes"

http://www.selinunte.net/


"Mètopes del temple C"
http://www.selinunte.net/

Bibliografia:

Ruggeri, Stefania., Selinunt., Messina, Affinità Elettive, 2006.

10. La religió i el sacrifici

La religió de l’antiga Grècia era politeista, aquesta es caracteritza per la pluralitat de forces divines i de cultes. La tradició religiosa no era pas uniforme, sinó que en els mites trobem diferents versions, ja que manca d’un llibre sagrat com pot haver en el cristianisme. La seva transmissió era de forma oral, quasi sempre des de l’àmbit familiar; també els poetes tenien una gran feina de difusió, els quals recitaven els poemes en llocs públics o en algunes festes privades. En la mitologia de Grècia els individus més importants són els diferents déus i herois, però existeixen molts més altres personatges com les nimfes o sàtirs.

Els déus han nascut, però no moren, és a dir, són immortals. S’alimenten d’ambrosia, nèctars i fum (dels sacrificis). Altres personatges que es dóna culte són els herois, que són d’una època passada, quan els déus es relacionaven amb els humans. Aquests varen fer un servei a la comunitat. Els herois poden ser locals o com el cas de Heracles o Aquil•les eren coneguts per tothom.

"Nike té a l'aire les mans cap a l'altar"
http://www.selinunte.net


LA IMPORTÀNCIA DEL SACRIFICI.

L’activitat central de la religió grega era el sacrifici, es podria definir com una ofrena als deus. El dia de sacrifici era quan els grecs menjaven carn. El foc en aquest ritual és molt important, ja que els déus s’alimenten dels fums que pugen fins l’Olimp. El sacrifici quasi sempre es fa a un altar, que està situat davant un temple, ja que dins aquest només hi havia l’estàtua del déu, i on es guardaven el tresor del temple, però no es feien rituals a dintre. En explicacions anteriors veiem com devora del temple C de l’acròpolis hi ha un altar.
Podem trobar diferents descripcions del sacrifici, una d’aquestes es la que fa Homer, són les etapes que es duen a terme:


1. Purificació, mitjançant la rentada de les mans.

2. Oració.

3. Ofrena de gra d’ordi sense motlle.

4. Sacrifici:


  • Primer de tot el cap d l’animal ha d’estar mirant cap al cel, perquè la sang pugi cap als déus Olímpics, després es decapita l’animal i s’hi li lleven els ossos. Es separa la pell amb molt de detall. A continuació és crema les cuixes de l’animal amb vi, i tot d’una, es separa el que és pels déus (la grassa i ossos de les cuixes) i el que és pels humans (carn i entranyes).

5. Així comença un banquet i una festa, el sacrifici és un ritual col·lectiu.

"Escena de Sacrifici"
http://www.wikipedia.org

ALTRES CERIMÒNIES I FESTIVITATS.

Altres activitats religioses que es duien a terme eren les processons, en les quals a vegades es passejava a l’estàtua de la divinitat.
Una altre activitat era el teatre, a part de ser un espectacle també era una cerimònia religiosa en honor al déu Dionis, o també cal destacar els jocs olímpics.


Bibliografia.

  • Smart, Ninian., Las religiones del mundo, Madrid, Edicion Akal S. A., 2000
  • Bremmer, Jan N. La religión griega: dioses y hombres: santuarios, rituales y mitos., Madrid Ediciones: El Almendro, 2006.
  • Nilsson, M. P., Historia de la Religiosidad griega, Madrid, Editorial Gredos. 1969
  • Vernant, Jean-Pierre., Mito y religión en laGrecia Antigua, Editorial Ariel, Barcelona 2009 (1991)

miércoles, 30 de noviembre de 2011

9. El temple O i el temple D

El temple O (480-470 a.C.) situat al nord del temple A, molt similar a aquest, està format per 6 columnes en la part frontal i 14 en els laterals, per lo que xerram d'un temple hexàstil (de 40,23x16,23 m) i perípter. Consta de cel·la in antis amb adyton, i es suposava que constava de pòrtic i opistòdom, però actualment només queden les restes de la planta, la marca de la qual hi havia emplaçada aquest temple, ja que la resta ha quedat desapareguda.

Per altra part el temple D, situat al nord–est del temple C i datada de finals del segle VI, es pensa que està dedicat a Atenea. El temple és dòric, de 56 x 24 metres i té 6 columnes a la façana i 13 en els laterals, per lo que ens trobam davant d'un temple perípter. La planta presenta una pronaos, una cel·la i un adyton.

L'espai que ocupaven els temples C i D, actualment estan ocupats per restes dels edificis i els seus altars.


*No hem pogut trobar imatges ja que ambdós temples estan totalment destruïts.

viernes, 18 de noviembre de 2011

8. Temple C (part 2)

L'entaulament era molt alt i la cornisa constava de dos cursos de pedra, coronada amb un canal de terracota, el qual estava decorat amb unes linees entrecreuades de lotus i tenia unes perforacions que permetien que l'aigua de la pluja escapés.
Les columnes i capitells van ser coronats per un arquitrau llis i per un fris dòric compost per tríglifs i 10 mètopes, esculpides en pedra en alt relleu, de les quals només s'han conservat tres:

1) "Heràcles i els Kerkopes": amb un alt relleu molt marcat, representa l'escena on Heràcles va castigar aquests dos germans que l'havien robat mentre dormia, posant-los cap per avall.

"Heràcles i els Kerkopes"

2) "Cuádriga al sol": considerada la més bella de les mètopes, la cuádriga es materialitza des del fons neutre, de manera molt estilitzada i simètrica.

"Quádriga al sol"

3) "Perseu i la Górgona": Els personatges, realitzats de manera més brusca, ocupen pràcticament tot l'espai. La Gorgóna es representada mentre Perseu li talla el cap i estrenyent contra ella a Pegàs. A l'esquerra, es troba, a més de Perseu, Atenea, la divinitat protectora de l'heroi.

"Perseu i la Górgona"

Cal dir que aquestes no són les primeres mètopes que apareixen a Selinunt, sinó que, juntament amb una altra sèrie associada al temple Y, datades entre el 570 i 560 ane., apunten sobre l'existència d'un grup d'escultors que van treballar a Selinunt en aquella època.
Algunes de les peces de l'entaulament i les 3 mètopes conservades es troben actualment al Museu Arqueològic de Palermo.
Per sobre el fris, revestit de fang i amb brillants disenys geomètrics i florals policromats, hi havia un gran cap de la Gorgóna, fet amb terracota, d'uns 2.7 metres d'alt, que se situa al centre del timpà. Pràcticament no s'han conservat restes d'aquest cap, ja que fragments d'ell van ser utilitzats en la reconstrucció d'altres edificis del voltant.

Reconstrucció de la façana principal del Temple C de Selinunt

Per acabar, cal dir que el Temple es pot comparar amb el temple d'Apol·lo a Siracusa, ja que els dos tenen un plànol similar i amb el Temple de Corint, per la disposició de les columnes.
També cal dir que s'han trobat restes posteriors del poblat aixecat pels cartaginesos després de la conquesta de la ciutat. A més, quant a la funció d'aquest temple, per la novetat de la planta, l'impacte de les mètopes i pel descobriment a l'interior de la cel·la de nombrosos segells d'argil·la, ens fan pensar que l'edifici podría haver funcionat en part com un arxiu de la ciutat.

  • Griffiths Pedley, John; Greek art and archeology, Laurence King, London, 1998, Second Edition, pág. 161
  • Maffre, Jean-Jacques; El arte griego, Ediciones Paidós, Barcelona, pág. 22
  • Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.
  • Richter, Gisela; A handbook of greek art (a survey of the visual arts of ancient Greece), Ed. Phaidon, London, 1983, pág. 29.
  • Martínez de la Torre, Cruz; Lopez Díaz, Jesús; Nieto Yusta, Constanza; Historia del arte clásico en la antigüedad, ed. Universitaria Ramón Areces, Madrid, 2010.
  • http://www.nyu.edu/gsas/dept/fineart/academics/selinunte/selinunte-t

7. Temple C (part 1)

Un dels temples més importants (el més gran i més antic) trobat a l'Acròpolis de la ciutat de Selinunt, construit al voltant del 550 ane. Es diu que aquest temple podría estar dedicat al Déu Apol·lo, tot i que no se sap amb certesa.
És un temple Perístil, que constava de 6x17 columnes; columnes poc massisses, molt allargades i molt distanciades entre sí i distanciades també dels murs de la cel·la.
El diàmetre de les columnes podia arribar a fer 4 metres mentre que l'altitud, podia arribar a ser el doble; proporcions que feien d'ell un edifici solemne.


La façana principal és la façana est, la qual poseeix una entrada monumental i una gran escala que ocupava tota l'amplada de la façana. A aquesta façana, s'afegeix una segona filera de columnes a mode de pòrtic davant la pronaos, que accentuava la sensació de profunditat.
Davant la façana oriental s'hi trobava un gran altar destinat als sacrificis.
No té columnes, en canvi, ni al pòrtic ni a l'interior de la cel·la. La cel·la, pensada com un edifici dinstint dins la columnata, té una planta profunda i allargada i un Opistòdom, el qual no estava obert al perístil, sinó que formava una càmara al fons de la cel·la.

Planta del Temple C de Selinunt.

6. Temple B

És un dels temples més petits que es troben a l'Acròpolis de Selinunt i data del segle III ane. quan Selinunt es trobava baix el control de Cartago. Pertany a l'època clàssica tardana i el temple en sí és d'ordre dòric. Les seves mides són de 8.40m. x 4.60m.
Es tracta d'un temple pròstil, amb una filera de 4 columnes jòniques al pòrtic.


A l'any 1823, Jacques Ignace Hittorff va realitzar un estudi sobre aquest temple, el qual va ser excavat entre l'any 1831 i 1832.
El poc interés que es va tenir inicialment per aquest temple, ha permés que avui dia encara es conservi en molt bones condicions.
La cel·la interior encara conserva la base de l'estàtua de culte del temple, la qual originàriament estava policromada i part de l'entaulament policromat es conserva actualment al Museu Arqueològic de Palermo.


Bibliografia:
  • Griffiths Pedley, John; Greek Art and Archaeology, Laurence King, London, 1998, Second Edition.

5. Temple A.


El temple A es troba dins l'emplaçament de l'Acròpolis, que juntament amb el temple O datades del 490 a.C., són els temples que es troben més a prop de la costa, i ambdós conformen el conjunt de temples dedicats a Pollux i Castore.

El temple en el que ens centrarem en aquesta entrada serà el temple A, que localitzam al nord-est de la ciutat arcaica, prop dels murs que protegien l'Acròpolis i de la porta occidental.

El descobriment del jaciment fou trobat per Paolo Orsi i Saviero Cavallari al 1889 i posteriorment les restes d'aquest temple foren investigades per Orsi del 1917 al 1921 i que calculen que aproximadament la destrucció d'aquest temple fou a principis del segle V ane i que posteriorment se reutilitzaren els seus materials per a la construcció d'edificis posteriors.

Actualment d'aquest temple només queden les restes d'algunes de les columnes i una molt petita part del fris del qual s'han perdut les mètopes, per lo que només queda la superfície llisa.

Del temple A, podem veure clarament que les columnes són d'ordre dòric amb les seves característiques que la defineixen: amb un fust bombat i amb canaladures; un capitell llis (amb àbac, equí i collarí) i sense base, disposades directament sobre l'estilòbata.

Les mides del temple eren de 17.55 x 41.40m, que amb comparació amb els altres temples de l'Acròpolis era relativament petit.

Quant a la planta, podem veure que és un temple perípter hexàstil.

Posseeix un opistòdom amb dues columnes in antis seguit d'un adyton i una pronaos (amb columnes in antis com l'opistòdom) que dona pas a la naos on es trobava la estàtua de culte.

En aquest temple s'han trobat imatges en la portalada de la deessa Prinias que se repeteixen sis vegades (representacions asseguda sobre el dintell, dempeus, i nua). Segons Leach i la seva interpretació de l'espai sagrat, aquesta insistència i repetició en la representació de la deessa, tenen una funcionalitat de connectar el món terrenal, el món dels mortals amb món dels deus.


Bibliografía:

  • Marconi, Clemente. Temple decoration and cultural identity in the archaic Greek world: the metopes of Selinus. Ed. Cambridge University Press. Cambridge, 2007.

4. Ordre dòric



Tots els nostres temples que explicarem estaran dins aquesta tipologia arquitectònica: l’ordre dòric, per això volem exposar primer com està compost aquest ordre.

Apareix a Grècia a la zona del Peloponesi , que després es va expandir per tota la península i la Magna Grècia. L’ordre dòric és el més antic, el podem veure a principis del segle VII Ane. L’ordre dòric s’aixeca damunt un pedestal, que sol estar damunt tres escalons, els dos primers s’anomenen estereòbat, i el tercer que és l’últim s’anomena estilòbata. Damunt de l’estilobat reposaria directament la columna. En aquest cas la columna estaria formada pel que és el fust, i el capitell.

El fust, està composat per varis tambors cilíndric que cada un es va superposant un damunt l’altre. Damunt el fust hi ha el capitell, aquest està format per: collarí, equí i l’àbac. El collarí és la peça que separa el fust del capitell; l’equí en el cas de l’ordre dòric, té forma de con invertit; mentre que l’àbac, te forma de prisma quadrangular. Cal destacar que en aquest ordre arquitectònic no trobem cap tipus de decoració.

Després del capitell trobem l’entaulament, format per: arquitrau, fris i cornisa. En aquest cas no trobem cap tipus de decoració en l’arquitrau. El que si és destacable és el fris està format per mètopes i tríglifs, una forma de decoració pròpia d’aquest ordre. Les mètopes són petites lloses quadrades que generalment estan decorades que es situen entre els tríglifs, aquest estan formats per tres estries (d’aquí el seu nom) de forma vertical, és diu que aquesta forma podria recordar la forma de les bigues de fusta de temples anteriors.

Finalment, damunt el fris, trobem la cornisa, que és bastant simple. Damunt de l’entaulament hi ha el frontó, que està format per el timpà, el qual pot estar decorat o no.


Bibliografia:
  • Martínez de la Torre,C ;Historia del arte clásico en la Antigüedad, Madrid : Editorial universitaria Ramón Areces, 2010
  • Triadó Tur, J.R; Prendás Gracía,M; Triadó Subirana X; Història de l'art, Palma de Mallorca, Vicens Vives 2009

3. Contexte Històric: aparició i decadència.


Segons les fonts, entre les quals destaquen les de l'historiador Tucídines, diu que Selinunt va ser fundada, degut a l'arribada d'un grup de colonitzadors a aquestes terres de Sicília, baix la direcció de Pammilos, procedents de Megara Hyblaea. Un altre historiador: Diodor Sículo, diu que la ciutat va ser fundada l'any 650 ane., que correspondría a la data en que aquests colonitzadors van establir els seus punts de comerç a aquesta localització degut a la seva situació a la mar Mediterrània, tot i que la colonització no es va completar en un període de temps determinat. Més tard, molts d'habitants de Megara, van emigrar cap a Selinunt, que es va convertir en una ciutat més gran i més rica del que havia estat Megara.

Cap a la segona meitat del segle VI ane., Selinunt va ampliar el seu territori cap a la zona occidental, i va construir una gran fortalesa per a la seva defensa.
Quant a la desaparició de Selinunt, sembla que es va produir l'any 480 ane.
Selinunt, com la ciutat grega més occidental que era, tenia relacions molt complexes amb els fenicis, entre altres pobles. A l'any 480 ane, a la Batalla de Himera, on van lluitar els pobles de Siracusa i Agriento, que tenien com a aliats a Atenes, contra els cartaginesos, Selinunt, degut a aquestes fortes relacions, es va posicionar a favor de Cartago. Anys més tard, degut a les lluites que hi havia entre Selinunt i Segesta, els Cartaginesos van envair Selinunt, la qual va ser saquejada; saqueig que va ser liderat per Aníbal. Uns anys després, amb el consentiment de Cartago, els refugiats de Selinunt, van poder tornar a la seva ciutat.
A la primera meitat del segle III ane., la ciutat va estar baix el control de Cartago i estava habitada per grecs i púnics, fins que al 250 ane., amb el context de la primera guerra púnica, Selinunt fou abandonada definitivament.

BIBLIOGRAFIA:
  • Papaioannou, Kostas; Arte Griego. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1973.
  • Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.


jueves, 27 de octubre de 2011

2. Localització i construccions






Selinunt, es troba a l’illa de Sicília, en l'actual província de Trapani, costa sud-est, devora el riu de Selinunte.
Selinunt va ser construïda durant el període Arcaic, quan sorgiran les polis gregues, i amb conseqüència tots els edificis corresponents. L’època arcaica avarca entre els 800- 500 ane.


En concret, la ciutat que explicarem estava distribuïda de la següent manera: l’acròpolis estava situada dalt d’un turó en el qual estava proper a la mar i on es trobaven els temples principal, però aquest lloc no és l’única zona on s’han trobat restes arqueològiques de temples, també en podem observa a l’est on hi ha un conjunt de restes bastant important, i a l’oest passat el riu un altre temple.

Les construccions urbanes es desenvolupaven al darrera de l'acròpolis cap a l’interior. També s’han trobat restes arqueològiques d’una necròpolis que estava situada a les afores de la ciutat.
En el nostre treball sobretot esmentarem els temples de d’acròpolis, ja que per el lloc on estan situades, són considerats més importants.


Tot el temps estem xerrant de l’acròpoli però, què és exactament?. La paraula acròpolis ve del grec ἄκρος (lloc elevat) i πόλις,(ciutat), que vol dir el lloc elevat de la ciutat, que és la zona alta i fortificada (en la majoria dels casos) de les antigues ciutats greugues on es trobava els temples dedicats als principals déus.


Així doncs nosaltres tractarem els temples: A,B, C, D, i O.


BIBLIOGRAFIA:



  • Espelosín, Francisco Javier Introducción al mundo griego Gómez, Madrid, Akal, 2001

viernes, 7 de octubre de 2011

1. Presentació.

Vos donam la benvinguda al nostre blog!
Primer de tot ens presentarem. El grup estarà format per na Margalida Caldentey, na Mercè Capellà i na Carolina Crespo, que treballarem sobre el conjunt arqueològic de Selinunt, com a pràctica de l'assignatura d'Art clàssic: Grècia i Roma.

En aquest blog s'exposarà les diverses parts que formen aquest conjunt, juntament amb les característiques de cada monument i les aportacions posteriors.

Esperem que vos agradi!