Acrópolis de Selinunt. Restes arqueològiques.: 12. Excavacions

Primeres Recerques

A l’any 1551, un frare d’ordre dominic ,Tomás de Fazello de Sciacca, va ser el primer que es va interessar per les restes arqueològiques de Selinunt, , recorrent l’illa de Sicília, ja que estava preparant el seu treball “De Rebus Siculis”, publicat anys després. En primer moment, el frare va anomenar el lloc com “ Terra de Pulici”, ja que s’havia perdut el nom grec.

Durant els següents anys hi va haver un gran expoli, i també s’utilitzaven les pedres dels temples per fer altres construccions, això va ser així fins l’any 1779, quan Ferran II de Borbón amb un decret va prohibir agafar les pedres dels edificis.

En la meitat del segle XVIII, les ruïnes de Selinunt es varen convertir en un lloc de visita de diferents viatgers francesos.

Primeres excavavions

Entre els anys 1822 i 1823 varen començar les primeres excavacions autoritzades, els que ho varen dur a terme varen ser William Samuel Harris i Angell. Les primeres troballes varen ser mètopes del temple C.

L’any 1824 l’alemany Hittorf va descobrir el temple B, ressaltant la policromia de l’edifici. Així doncs, Hittorf, juntament amb el seu ajudant varen dibuixar els temples que varen veure de Selinunt.

En el 1831, Francesco Saverop Cavallari Valerio Villareale va ser autoritzat a dur a terme una tasca de excavasions, per desenterra tots els temples i restes arqueològiques. Al mateix temps uns estudiosos alemanys R. Koldewey i O. Puchstein es varen donar conta dels relleus i dibuixos dels edificis.

En el segle XX hi va haver varies excavacions: 1915 excavacions centrades en la part de Malphoros, dut a terme per Gabrici Héctor; sobre els anys 50 del segle XX, Jole Bovio Marconi va descobrir del temple M, la classificació de les carreteres de l’acròpoli i el temple E .En els anys 60 del segle XX varen ser important el treball de Vicenzo Tussa, sobretot a la necròpolis.

TROBALLES I RESTES ARQUEOLÒGIQUES