4. Ordre dòric.



Tots els nostres temples que explicarem estaran dins aquesta tipologia arquitectònica: l’ordre dòric, per això volem exposar primer com està compost aquest ordre.
Apareix a Grècia a la zona del Peloponesi , que després es va expandir per tota la península i la Magna Grècia. L’ordre dòric és el més antic, el podem veure a principis del segle VII Ane. L’ordre dòric s’aixeca damunt un pedestal, que sol estar damunt tres escalons, els dos primers s’anomenen estereòbat, i el tercer que és l’últim s’anomena estilòbata. Damunt de l’estilobat reposaria directament la columna. En aquest cas la columna estaria formada pel que és el fust, i el capitell.

El fust, està composat per varis tambors cilíndric que cada un es va superposant un damunt l’altre. Damunt el fust hi ha el capitell, aquest està format per: collarí, equí i l’àbac. El collarí és la peça que separa el fust del capitell; l’equí en el cas de l’ordre dòric, té forma de con invertit; mentre que l’àbac, te forma de prisma quadrangular. Cal destacar que en aquest ordre arquitectònic no trobem cap tipus de decoració.
Després del capitell trobem l’entaulament, format per: arquitrau, fris i cornisa. En aquest cas no trobem cap tipus de decoració en l’arquitrau. El que si és destacable és el fris està format per mètopes i tríglifs, una forma de decoració pròpia d’aquest ordre. Les mètopes són petites lloses quadrades que generalment estan decorades que es situen entre els tríglifs, aquest estan formats per tres estries (d’aquí el seu nom) de forma vertical, és diu que aquesta forma podria recordar la forma de les bigues de fusta de temples anteriors.
Finalment, damunt el fris, trobem la cornisa, que és bastant simple. Damunt de l’entaulament hi ha el frontó, que està format per el timpà, el qual pot estar decorat o no.

Bibliografia:
  • Martínez de la Torre,C ;Historia del arte clásico en la Antigüedad, Madrid : Editorial universitaria Ramón Areces, 2010
  • Triadó Tur, J.R; Prendás Gracía,M; Triadó Subirana X; Història de l'art, Palma de Mallorca, Vicens Vives 2009