9. El temple O i el temple D

El temple O (480-470 a.C.) situat al nord del temple A, molt similar a aquest, està format per 6 columnes en la part frontal i 14 en els laterals, per lo que xerram d'un temple hexàstil (de 40,23x16,23 m) i perípter. Consta de cel·la in antis amb adyton, i es suposava que constava de pòrtic i opistòdom, però actualment només queden les restes de la planta, la marca de la qual hi havia emplaçada aquest temple, ja que la resta ha quedat desapareguda.

Per altra part el temple D, situat al nord–est del temple C i datada de finals del segle VI, es pensa que està dedicat a Atenea. El temple és dòric, de 56 x 24 metres i té 6 columnes a la façana i 13 en els laterals, per lo que ens trobam davant d'un temple perípter. La planta presenta una pronaos, una cel·la i un adyton.

L'espai que ocupaven els temples C i D, actualment estan ocupats per restes dels edificis i els seus altars.

*No hem pogut trobar imatges ja que ambdós temples estan totalment destruïts.

8. Temple C (part 2)

L'entaulament era molt alt i la cornisa constava de dos cursos de pedra, coronada amb un canal de terracota, el qual estava decorat amb unes linees entrecreuades de lotus i tenia unes perforacions que permetien que l'aigua de la pluja escapés.

Les columnes i capitells van ser coronats per un arquitrau llis i per un fris dòric compost per tríglifs i 10 mètopes, esculpides en pedra en alt relleu, de les quals només s'han conservat tres:

1) "Heràcles i els Kerkopes": amb un alt relleu molt marcat, representa l'escena on Heràcles va castigar aquests dos germans que l'havien robat mentre dormia, posant-los cap per avall.

"Heràcles i els Kerkopes"

Flickr: GREEK ART

2) "Cuádriga al sol": considerada la més bella de les mètopes, la cuádriga es materialitza des del fons neutre, de manera molt estilitzada i simètrica.

"Quádriga al sol"

www.sacred-destinations.com

3) "Perseu i la Górgona": Els personatges, realitzats de manera més brusca, ocupen pràcticament tot l'espai. La Gorgóna es representada mentre Perseu li talla el cap i estrenyent contra ella a Pegàs. A l'esquerra, es troba, a més de Perseu, Atenea, la divinitat protectora de l'heroi.

"Perseu i la Górgona"

www.google.es

Cal dir que aquestes no són les primeres mètopes que apareixen a Selinunt, sinó que, juntament amb una altra sèrie associada al temple Y, datades entre el 570 i 560 ane., apunten sobre l'existència d'un grup d'escultors que van treballar a Selinunt en aquella època.

Algunes de les peces de l'entaulament i les 3 mètopes conservades es troben actualment al Museu Arqueològic de Palermo.

Per sobre el fris, revestit de fang i amb brillants disenys geomètrics i florals policromats, hi havia un gran cap de la Gorgóna, fet amb terracota, d'uns 2.7 metres d'alt, que se situa al centre del timpà. Pràcticament no s'han conservat restes d'aquest cap, ja que fragments d'ell van ser utilitzats en la reconstrucció d'altres edificis del voltant.

Reconstrucció de la façana principal del Temple C de Selinunt

www.google.es

Per acabar, cal dir que el Temple es pot comparar amb el temple d'Apol·lo a Siracusa, ja que els dos tenen un plànol similar i amb el Temple de Corint, per la disposició de les columnes.

També cal dir que s'han trobat restes posteriors del poblat aixecat pels cartaginesos després de la conquesta de la ciutat. A més, quant a la funció d'aquest temple, per la novetat de la planta, l'impacte de les mètopes i pel descobriment a l'interior de la cel·la de nombrosos segells d'argil·la, ens fan pensar que l'edifici podría haver funcionat en part com un arxiu de la ciutat.

• Griffiths Pedley, John; Greek art and archeology, Laurence King, London, 1998, Second Edition, pág. 161
• Maffre, Jean-Jacques; El arte griego, Ediciones Paidós, Barcelona, pág. 22
• Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.
• Richter, Gisela; A handbook of greek art (a survey of the visual arts of ancient Greece), Ed. Phaidon, London, 1983, pág. 29.
• Martínez de la Torre, Cruz; Lopez Díaz, Jesús; Nieto Yusta, Constanza; Historia del arte clásico en la antigüedad, ed. Universitaria Ramón Areces, Madrid, 2010.
• http://www.nyu.edu/gsas/dept/fineart/academics/selinunte/selinunte-t

7. Temple C (part 1)

Un dels temples més importants (el més gran i més antic) trobat a l'Acròpolis de la ciutat de Selinunt, construit al voltant del 550 ane. Es diu que aquest temple podría estar dedicat al Déu Apol·lo, tot i que no se sap amb certesa.

És un temple Perístil, que constava de 6x17 columnes; columnes poc massisses, molt allargades i molt distanciades entre sí i distanciades també dels murs de la cel·la.

El diàmetre de les columnes podia arribar a fer 4 metres mentre que l'altitud, podia arribar a ser el doble; proporcions que feien d'ell un edifici solemne.

www.google.es

La façana principal és la façana est, la qual poseeix una entrada monumental i una gran escala que ocupava tota l'amplada de la façana. A aquesta façana, s'afegeix una segona filera de columnes a mode de pòrtic davant la pronaos, que accentuava la sensació de profunditat.

Davant la façana oriental s'hi trobava un gran altar destinat als sacrificis.

No té columnes, en canvi, ni al pòrtic ni a l'interior de la cel·la. La cel·la, pensada com un edifici dinstint dins la columnata, té una planta profunda i allargada i un Opistòdom, el qual no estava obert al perístil, sinó que formava una càmara al fons de la cel·la.

Planta del Temple C de Selinunt.

www.google.es

6. Temple B

És un dels temples més petits que es troben a l'Acròpolis de Selinunt i data del segle III ane. quan Selinunt es trobava baix el control de Cartago. Pertany a l'època clàssica tardana i el temple en sí és d'ordre dòric. Les seves mides són de 8.40m. x 4.60m.

Es tracta d'un temple pròstil, amb una filera de 4 columnes jòniques al pòrtic.

www.google.es

A l'any 1823, Jacques Ignace Hittorff va realitzar un estudi sobre aquest temple, el qual va ser excavat entre l'any 1831 i 1832.

El poc interés que es va tenir inicialment per aquest temple, ha permés que avui dia encara es conservi en molt bones condicions.

La cel·la interior encara conserva la base de l'estàtua de culte del temple, la qual originàriament estava policromada i part de l'entaulament policromat es conserva actualment al Museu Arqueològic de Palermo.

Bibliografia:

• Griffiths Pedley, John; Greek Art and Archaeology, Laurence King, London, 1998, Second Edition.

• http://www.learn.columbia.edu/selinus/history.html

• http://www.nyu.edu/gsas/dept/fineart/academics/selinunte/selinunte-templeB.htm

5. Temple A.

Font: en.wikipedia.org

El temple A es troba dins l'emplaçament de l'Acròpolis, que juntament amb el temple O datades del 490 a.C., són els temples que es troben més a prop de la costa, i ambdós conformen el conjunt de temples dedicats a Pollux i Castore.

El temple en el que ens centrarem en aquesta entrada serà el temple A, que localitzam al nord-est de la ciutat arcaica, prop dels murs que protegien l'Acròpolis i de la porta occidental.

Font: www.selinunte.net

El descobriment del jaciment fou trobat per Paolo Orsi i Saviero Cavallari al 1889 i posteriorment les restes d'aquest temple foren investigades per Orsi del 1917 al 1921 i que calculen que aproximadament la destrucció d'aquest temple fou a principis del segle V ane i que posteriorment se reutilitzaren els seus materials per a la construcció d'edificis posteriors.

Actualment d'aquest temple només queden les restes d'algunes de les columnes i una molt petita part del fris del qual s'han perdut les mètopes, per lo que només queda la superfície llisa.

Del temple A, podem veure clarament que les columnes són d'ordre dòric amb les seves característiques que la defineixen: amb un fust bombat i amb canaladures; un capitell llis (amb àbac, equí i collarí) i sense base, disposades directament sobre l'estilòbata.

Les mides del temple eren de 17.55 x 41.40m, que amb comparació amb els altres temples de l'Acròpolis era relativament petit.

Quant a la planta, podem veure que és un temple perípter hexàstil.

Font: www.selinunte.net

Posseeix un opistòdom amb dues columnes in antis seguit d'un adyton i una pronaos (amb columnes in antis com l'opistòdom) que dona pas a la naos on es trobava la estàtua de culte.

En aquest temple s'han trobat imatges en la portalada de la deessa Prinias que se repeteixen sis vegades (representacions asseguda sobre el dintell, dempeus, i nua). Segons Leach i la seva interpretació de l'espai sagrat, aquesta insistència i repetició en la representació de la deessa, tenen una funcionalitat de connectar el món terrenal, el món dels mortals amb món dels deus.

Bibliografía:

• Marconi, Clemente. Temple decoration and cultural identity in the archaic Greek world: the metopes of Selinus. Ed. Cambridge University Press. Cambridge, 2007.

4. Ordre dòric

www.commons.wikimedia.org

Tots els nostres temples que explicarem estaran dins aquesta tipologia arquitectònica: l’ordre dòric, per això volem exposar primer com està compost aquest ordre.

Apareix a Grècia a la zona del Peloponesi , que després es va expandir per tota la península i la Magna Grècia. L’ordre dòric és el més antic, el podem veure a principis del segle VII Ane. L’ordre dòric s’aixeca damunt un pedestal, que sol estar damunt tres escalons, els dos primers s’anomenen estereòbat, i el tercer que és l’últim s’anomena estilòbata. Damunt de l’estilobat reposaria directament la columna. En aquest cas la columna estaria formada pel que és el fust, i el capitell.

www.credoreference.com

El fust, està composat per varis tambors cilíndric que cada un es va superposant un damunt l’altre. Damunt el fust hi ha el capitell, aquest està format per: collarí, equí i l’àbac. El collarí és la peça que separa el fust del capitell; l’equí en el cas de l’ordre dòric, té forma de con invertit; mentre que l’àbac, te forma de prisma quadrangular. Cal destacar que en aquest ordre arquitectònic no trobem cap tipus de decoració.

Després del capitell trobem l’entaulament, format per: arquitrau, fris i cornisa. En aquest cas no trobem cap tipus de decoració en l’arquitrau. El que si és destacable és el fris està format per mètopes i tríglifs, una forma de decoració pròpia d’aquest ordre. Les mètopes són petites lloses quadrades que generalment estan decorades que es situen entre els tríglifs, aquest estan formats per tres estries (d’aquí el seu nom) de forma vertical, és diu que aquesta forma podria recordar la forma de les bigues de fusta de temples anteriors.

Finalment, damunt el fris, trobem la cornisa, que és bastant simple. Damunt de l’entaulament hi ha el frontó, que està format per el timpà, el qual pot estar decorat o no.

Bibliografia:

• Martínez de la Torre,C ;Historia del arte clásico en la Antigüedad, Madrid : Editorial universitaria Ramón Areces, 2010
• Triadó Tur, J.R; Prendás Gracía,M; Triadó Subirana X; Història de l'art, Palma de Mallorca, Vicens Vives 2009

3. Contexte Històric: aparició i decadència.

www.sites.google.com

Segons les fonts, entre les quals destaquen les de l'historiador Tucídines, diu que Selinunt va ser fundada, degut a l'arribada d'un grup de colonitzadors a aquestes terres de Sicília, baix la direcció de Pammilos, procedents de Megara Hyblaea. Un altre historiador: Diodor Sículo, diu que la ciutat va ser fundada l'any 650 ane., que correspondría a la data en que aquests colonitzadors van establir els seus punts de comerç a aquesta localització degut a la seva situació a la mar Mediterrània, tot i que la colonització no es va completar en un període de temps determinat. Més tard, molts d'habitants de Megara, van emigrar cap a Selinunt, que es va convertir en una ciutat més gran i més rica del que havia estat Megara.

Cap a la segona meitat del segle VI ane., Selinunt va ampliar el seu territori cap a la zona occidental, i va construir una gran fortalesa per a la seva defensa.

Quant a la desaparició de Selinunt, sembla que es va produir l'any 480 ane.

Selinunt, com la ciutat grega més occidental que era, tenia relacions molt complexes amb els fenicis, entre altres pobles. A l'any 480 ane, a la Batalla de Himera, on van lluitar els pobles de Siracusa i Agriento, que tenien com a aliats a Atenes, contra els cartaginesos, Selinunt, degut a aquestes fortes relacions, es va posicionar a favor de Cartago. Anys més tard, degut a les lluites que hi havia entre Selinunt i Segesta, els Cartaginesos van envair Selinunt, la qual va ser saquejada; saqueig que va ser liderat per Aníbal. Uns anys després, amb el consentiment de Cartago, els refugiats de Selinunt, van poder tornar a la seva ciutat.

A la primera meitat del segle III ane., la ciutat va estar baix el control de Cartago i estava habitada per grecs i púnics, fins que al 250 ane., amb el context de la primera guerra púnica, Selinunt fou abandonada definitivament.

BIBLIOGRAFIA:

• Papaioannou, Kostas; Arte Griego. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1973.

• Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.

• www.nyu.edu