L'entaulament era molt alt i la cornisa constava de dos cursos de pedra, coronada amb un canal de terracota, el qual estava decorat amb unes linees entrecreuades de lotus i tenia unes perforacions que permetien que l'aigua de la pluja escapés.
Les columnes i capitells van ser coronats per un arquitrau llis i per un fris dòric compost per tríglifs i 10 mètopes, esculpides en pedra en alt relleu, de les quals només s'han conservat tres:
1) "Heràcles i els Kerkopes": amb un alt relleu molt marcat, representa l'escena on Heràcles va castigar aquests dos germans que l'havien robat mentre dormia, posant-los cap per avall.
"Heràcles i els Kerkopes"
2) "Cuádriga al sol": considerada la més bella de les mètopes, la cuádriga es materialitza des del fons neutre, de manera molt estilitzada i simètrica.
"Quádriga al sol"
3) "Perseu i la Górgona": Els personatges, realitzats de manera més brusca, ocupen pràcticament tot l'espai. La Gorgóna es representada mentre Perseu li talla el cap i estrenyent contra ella a Pegàs. A l'esquerra, es troba, a més de Perseu, Atenea, la divinitat protectora de l'heroi.
"Perseu i la Górgona"
Cal dir que aquestes no són les primeres mètopes que apareixen a Selinunt, sinó que, juntament amb una altra sèrie associada al temple Y, datades entre el 570 i 560 ane., apunten sobre l'existència d'un grup d'escultors que van treballar a Selinunt en aquella època.
Algunes de les peces de l'entaulament i les 3 mètopes conservades es troben actualment al Museu Arqueològic de Palermo.
Per sobre el fris, revestit de fang i amb brillants disenys geomètrics i florals policromats, hi havia un gran cap de la Gorgóna, fet amb terracota, d'uns 2.7 metres d'alt, que se situa al centre del timpà. Pràcticament no s'han conservat restes d'aquest cap, ja que fragments d'ell van ser utilitzats en la reconstrucció d'altres edificis del voltant.
Reconstrucció de la façana principal del Temple C de Selinunt
Per acabar, cal dir que el Temple es pot comparar amb el temple d'Apol·lo a Siracusa, ja que els dos tenen un plànol similar i amb el Temple de Corint, per la disposició de les columnes.
També cal dir que s'han trobat restes posteriors del poblat aixecat pels cartaginesos després de la conquesta de la ciutat. A més, quant a la funció d'aquest temple, per la novetat de la planta, l'impacte de les mètopes i pel descobriment a l'interior de la cel·la de nombrosos segells d'argil·la, ens fan pensar que l'edifici podría haver funcionat en part com un arxiu de la ciutat.
- Griffiths Pedley, John; Greek art and archeology, Laurence King, London, 1998, Second Edition, pág. 161
- Maffre, Jean-Jacques; El arte griego, Ediciones Paidós, Barcelona, pág. 22
- Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.
- Richter, Gisela; A handbook of greek art (a survey of the visual arts of ancient Greece), Ed. Phaidon, London, 1983, pág. 29.
- Martínez de la Torre, Cruz; Lopez Díaz, Jesús; Nieto Yusta, Constanza; Historia del arte clásico en la antigüedad, ed. Universitaria Ramón Areces, Madrid, 2010.
- http://www.nyu.edu/gsas/dept/fineart/academics/selinunte/selinunte-t
No hay comentarios:
Publicar un comentario