Segons les fonts, entre les quals destaquen les de l'historiador Tucídines, diu que Selinunt va ser fundada, degut a l'arribada d'un grup de colonitzadors a aquestes terres de Sicília, baix la direcció de Pammilos, procedents de Megara Hyblaea. Un altre historiador: Diodor Sículo, diu que la ciutat va ser fundada l'any 650 ane., que correspondría a la data en que aquests colonitzadors van establir els seus punts de comerç a aquesta localització degut a la seva situació a la mar Mediterrània, tot i que la colonització no es va completar en un període de temps determinat. Més tard, molts d'habitants de Megara, van emigrar cap a Selinunt, que es va convertir en una ciutat més gran i més rica del que havia estat Megara.
Cap a la segona meitat del segle VI ane., Selinunt va ampliar el seu territori cap a la zona occidental, i va construir una gran fortalesa per a la seva defensa.
Quant a la desaparició de Selinunt, sembla que es va produir l'any 480 ane.
Selinunt, com la ciutat grega més occidental que era, tenia relacions molt complexes amb els fenicis, entre altres pobles. A l'any 480 ane, a la Batalla de Himera, on van lluitar els pobles de Siracusa i Agriento, que tenien com a aliats a Atenes, contra els cartaginesos, Selinunt, degut a aquestes fortes relacions, es va posicionar a favor de Cartago. Anys més tard, degut a les lluites que hi havia entre Selinunt i Segesta, els Cartaginesos van envair Selinunt, la qual va ser saquejada; saqueig que va ser liderat per Aníbal. Uns anys després, amb el consentiment de Cartago, els refugiats de Selinunt, van poder tornar a la seva ciutat.
A la primera meitat del segle III ane., la ciutat va estar baix el control de Cartago i estava habitada per grecs i púnics, fins que al 250 ane., amb el context de la primera guerra púnica, Selinunt fou abandonada definitivament.
BIBLIOGRAFIA:
- Papaioannou, Kostas; Arte Griego. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1973.
- Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.
