13. Conclusió

Ja per finalitzar definitivament el nostre blog i, com a conclusió, podríem dir que la relització d'aquest treball, a més d'aportar-nos nous coneixements sobre el tema que hem treballat, com tots els treballs que realitzam, que sempre ens aporten alguna cosa nova, ens ha servit també per aprendre a fer treballs en grup d'una manera diferent, ja que era la primera vegada que ens convidaven a fer un treball d'aquestes característiques.

El fet que el tema que hem triat siguin unes restes arqueològiques d'una acropolis, on s'hi trobaven bastants temples, ha fet que així haguem pogut veure les diferents característiques que poden presentar els temples, tot i ser d'un mateix emplaçament, ja que els temples de l'acròpolis de Selinunt, tot i que tenen característiques comunes, també hi ha algunes diferències entre ells. Però alhora, el fet que siguin tants de temples, ens ha dificultat també una mica les coses, ja que dels temples que s'han considerat més importants, hi ha una gran quantitat d'informació, mentre que per treballar els temples "menors" ens hem trobat davant una manca de documentació bastant important.

Quant als aspectes tècnics del blog, com ja hem dit abans, era la primera vegada que per una assignatura ens feien fer un treball "virtual" i obert a tothom, però per sort no vam tenir molts problemes a l'hora de realitzar-lo. A més, aquesta iniciativa de fer el blog, ens ha resultat bastant còmoda a l'hora de poder anar realitzant les entrades, ja que la feina ja quedava guardada, i a més el fet de poder afegir-hi altres recursos web, com videos o fotos, ha fet que sigui més entenedor i entretingut, tant per nosaltres com pels lectors.

Esperem que us hagi agradat!

12. Videos i recursos web.

Per finalitzar el treball del bloc, hem decidit de penjar un parell de vídeos de Youtube de diversos turistes que han gravat el jaciment en la seva visita.

I com que no és el mateix la teoria que una imatge, ens agradaria que a partir dels vídeos poguéssiu fer-vos una idea de com es troba el jaciment en l'actualitat.

FILMCARDS: Selinunte de Filmcards.

Selinunte Sicily Italy de paulbuddefamily.

Per altra banda hem trobat un projecte web anomenat Selinus Acropolis Project que se basa en el jaciment de Selinunt, on podreu trobar una introducció, una breu explicació del jaciment i la seva història i fins i tot un mapa interactiu (Click damunt el nom per accedir a la web).

11. Mitologia relacionada amb els temples.

A aquesta entrada, farem referència als Déus als quals anaven dedicats alguns dels temples de l'acròpolis de Selinunt.

Quant al Temple A, estava dedicat als anomentas Dioscurs: Polux i Castore, que segons la mitologia clàssica eren dos germans bessons, fills de Zeus i la mortal Leda i germans de Helena de Troia. Es diu que un dels germans, Polux era immortal mentre que Castore era mortal. Per explicar aquesta mortalitat d'un i la immortalitat de l'altre hi ha diverses versions, però la més extesa és la que diu que Zeus es va transformar en cisne per seduir Leda i com que Leda estava casada, va tenir un fill del seu espòs i un fill de Zeus.

Els diobscurs. Sarcòfag romà que representa la caçeria del porc senglar de Calidón. Museu Arqueològic de Eleusis.

www.maicar.com/GML/DIOSCURI.html

Referent al Temple C, el més segur és que estés dedicat al Déu Apol·lo, fill de Zeus i la seva cosina Leto i germà bessó de Artemis, deesa de la caça. Quant al naixement dels dos bessons, el mite més cèlebre és aquell que diu que degut a la gelosia de la deesa Hera, esposa de Zeus, Leto tenia prohibit parir en qualsevol lloc de la terra o del cel on hi hagués llum solar. Leto no tenia on anar, però l'illa de Delos la va acollir i una vegada tinguts els seus fills, l'illa va permetre que Leto es quedés allà i que Apol·lo tingués el seu propi temple i se'l venerés.

Apol·lo era el déu de la música, la poesia, les arts, el déu del sol i la llum, i dels arquers entre altres. Com a Déu de les arts i dels arquers, els seus principals atributs eren la llira i l'arc.

Apol·lo Licio, còpia romana antiga d'un original grec del segle IV ane. (Museu de Lovre, Paris)

es.wikipedia.org/wiki/Apolo

El temple D, estava possiblement dedicat a la deesa Atenea, filla de Zeus i Metis, divinitat aquàtica que va intentar escapar de Zeus, que la volia seduir però no va aconseguir escapar-se i de la unió va néixer Atenea. Segons el mite del seu naixement, abans de néixer Atenea, Zeus es va menjar Metis, ja que li havien predit que després si Metis tornava a engendrar, la criatura seria un varó que regnaria per sobre de tots els déus. La gestació d'Atenea va seguir a l'interior del cap de Zeus i quan va néixer, diu el mite que ja era una deesa adulta i armada de cap a peus. Atenea és considerada, juntament amb Artemis, una deesa verge. Deesa de la guerra (per la qual cosa sempre sol representar-se totalment armada), protectora de guerrers com Perseu (cal recordar que a una de les mètopes del Temple C de Selinunt apareix acompanyant a aquest heroi en el moment que Perseu talla el cap de la Gorgona Medusa) i defensora de ciutats, sobretot de la ciutat d'Atenes, que agafa el seu nom d'aquesta deesa.

Atenea Partenos. Copia del segle I de l'original de Fídies del segle V ane. situat originàriament a l'Acròpolis d'Atenes.

es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Athena_Parthenos_Altemps_Inv8622.jpg

Bibliografia:

• Ruiz de la Elvira, Antonio; Mitología clásica. Ed. Gredos, segona edició, Madrid, 1982.
• www.maicar.com/GML/DIOSCURI.html
• www.maicar.com/GML/Apollo.html

12. Excavacions

Primeres Recerques

A l’any 1551, un frare d’ordre dominic ,Tomás de Fazello de Sciacca, va ser el primer que es va interessar per les restes arqueològiques de Selinunt, , recorrent l’illa de Sicília, ja que estava preparant el seu treball “De Rebus Siculis”, publicat anys després. En primer moment, el frare va anomenar el lloc com “ Terra de Pulici”, ja que s’havia perdut el nom grec.

Durant els següents anys hi va haver un gran expoli, i també s’utilitzaven les pedres dels temples per fer altres construccions, això va ser així fins l’any 1779, quan Ferran II de Borbón amb un decret va prohibir agafar les pedres dels edificis.

En la meitat del segle XVIII, les ruïnes de Selinunt es varen convertir en un lloc de visita de diferents viatgers francesos.

Primeres excavavions

Entre els anys 1822 i 1823 varen començar les primeres excavacions autoritzades, els que ho varen dur a terme varen ser William Samuel Harris i Angell. Les primeres troballes varen ser mètopes del temple C.

L’any 1824 l’alemany Hittorf va descobrir el temple B, ressaltant la policromia de l’edifici. Així doncs, Hittorf, juntament amb el seu ajudant varen dibuixar els temples que varen veure de Selinunt.

En el 1831, Francesco Saverop Cavallari Valerio Villareale va ser autoritzat a dur a terme una tasca de excavasions, per desenterra tots els temples i restes arqueològiques. Al mateix temps uns estudiosos alemanys R. Koldewey i O. Puchstein es varen donar conta dels relleus i dibuixos dels edificis.

En el segle XX hi va haver varies excavacions: 1915 excavacions centrades en la part de Malphoros, dut a terme per Gabrici Héctor; sobre els anys 50 del segle XX, Jole Bovio Marconi va descobrir del temple M, la classificació de les carreteres de l’acròpoli i el temple E .En els anys 60 del segle XX varen ser important el treball de Vicenzo Tussa, sobretot a la necròpolis.

TROBALLES I RESTES ARQUEOLÒGIQUES

"Ceràmica amb una escena portant ofrenes"

http://www.selinunte.net/

"Mètopes del temple C"
http://www.selinunte.net/

"Moneda ensayos"
http://www.selinunte.net/

Bibliografia:

Ruggeri, Stefania., Selinunt., Messina, Affinità Elettive, 2006.

10. La religió i el sacrifici

La religió de l’antiga Grècia era politeista, aquesta es caracteritza per la pluralitat de forces divines i de cultes. La tradició religiosa no era pas uniforme, sinó que en els mites trobem diferents versions, ja que manca d’un llibre sagrat com pot haver en el cristianisme. La seva transmissió era de forma oral, quasi sempre des de l’àmbit familiar; també els poetes tenien una gran feina de difusió, els quals recitaven els poemes en llocs públics o en algunes festes privades. En la mitologia de Grècia els individus més importants són els diferents déus i herois, però existeixen molts més altres personatges com les nimfes o sàtirs.

Els déus han nascut, però no moren, és a dir, són immortals. S’alimenten d’ambrosia, nèctars i fum (dels sacrificis). Altres personatges que es dóna culte són els herois, que són d’una època passada, quan els déus es relacionaven amb els humans. Aquests varen fer un servei a la comunitat. Els herois poden ser locals o com el cas de Heracles o Aquil•les eren coneguts per tothom.

"Nike té a l'aire les mans cap a l'altar"
http://www.selinunte.net

LA IMPORTÀNCIA DEL SACRIFICI.

L’activitat central de la religió grega era el sacrifici, es podria definir com una ofrena als deus. El dia de sacrifici era quan els grecs menjaven carn. El foc en aquest ritual és molt important, ja que els déus s’alimenten dels fums que pugen fins l’Olimp. El sacrifici quasi sempre es fa a un altar, que està situat davant un temple, ja que dins aquest només hi havia l’estàtua del déu, i on es guardaven el tresor del temple, però no es feien rituals a dintre. En explicacions anteriors veiem com devora del temple C de l’acròpolis hi ha un altar.
Podem trobar diferents descripcions del sacrifici, una d’aquestes es la que fa Homer, són les etapes que es duen a terme:

1. Purificació, mitjançant la rentada de les mans.

2. Oració.

3. Ofrena de gra d’ordi sense motlle.

4. Sacrifici:

• Primer de tot el cap d l’animal ha d’estar mirant cap al cel, perquè la sang pugi cap als déus Olímpics, després es decapita l’animal i s’hi li lleven els ossos. Es separa la pell amb molt de detall. A continuació és crema les cuixes de l’animal amb vi, i tot d’una, es separa el que és pels déus (la grassa i ossos de les cuixes) i el que és pels humans (carn i entranyes).

5. Així comença un banquet i una festa, el sacrifici és un ritual col·lectiu.

"Escena de Sacrifici"
http://www.wikipedia.org

ALTRES CERIMÒNIES I FESTIVITATS.

Altres activitats religioses que es duien a terme eren les processons, en les quals a vegades es passejava a l’estàtua de la divinitat.
Una altre activitat era el teatre, a part de ser un espectacle també era una cerimònia religiosa en honor al déu Dionis, o també cal destacar els jocs olímpics.

Bibliografia.

• Smart, Ninian., Las religiones del mundo, Madrid, Edicion Akal S. A., 2000
• Bremmer, Jan N. La religión griega: dioses y hombres: santuarios, rituales y mitos., Madrid Ediciones: El Almendro, 2006.
• Nilsson, M. P., Historia de la Religiosidad griega, Madrid, Editorial Gredos. 1969
• Vernant, Jean-Pierre., Mito y religión en laGrecia Antigua, Editorial Ariel, Barcelona 2009 (1991)

9. El temple O i el temple D

El temple O (480-470 a.C.) situat al nord del temple A, molt similar a aquest, està format per 6 columnes en la part frontal i 14 en els laterals, per lo que xerram d'un temple hexàstil (de 40,23x16,23 m) i perípter. Consta de cel·la in antis amb adyton, i es suposava que constava de pòrtic i opistòdom, però actualment només queden les restes de la planta, la marca de la qual hi havia emplaçada aquest temple, ja que la resta ha quedat desapareguda.

Per altra part el temple D, situat al nord–est del temple C i datada de finals del segle VI, es pensa que està dedicat a Atenea. El temple és dòric, de 56 x 24 metres i té 6 columnes a la façana i 13 en els laterals, per lo que ens trobam davant d'un temple perípter. La planta presenta una pronaos, una cel·la i un adyton.

L'espai que ocupaven els temples C i D, actualment estan ocupats per restes dels edificis i els seus altars.

*No hem pogut trobar imatges ja que ambdós temples estan totalment destruïts.

8. Temple C (part 2)

L'entaulament era molt alt i la cornisa constava de dos cursos de pedra, coronada amb un canal de terracota, el qual estava decorat amb unes linees entrecreuades de lotus i tenia unes perforacions que permetien que l'aigua de la pluja escapés.

Les columnes i capitells van ser coronats per un arquitrau llis i per un fris dòric compost per tríglifs i 10 mètopes, esculpides en pedra en alt relleu, de les quals només s'han conservat tres:

1) "Heràcles i els Kerkopes": amb un alt relleu molt marcat, representa l'escena on Heràcles va castigar aquests dos germans que l'havien robat mentre dormia, posant-los cap per avall.

"Heràcles i els Kerkopes"

Flickr: GREEK ART

2) "Cuádriga al sol": considerada la més bella de les mètopes, la cuádriga es materialitza des del fons neutre, de manera molt estilitzada i simètrica.

"Quádriga al sol"

www.sacred-destinations.com

3) "Perseu i la Górgona": Els personatges, realitzats de manera més brusca, ocupen pràcticament tot l'espai. La Gorgóna es representada mentre Perseu li talla el cap i estrenyent contra ella a Pegàs. A l'esquerra, es troba, a més de Perseu, Atenea, la divinitat protectora de l'heroi.

"Perseu i la Górgona"

www.google.es

Cal dir que aquestes no són les primeres mètopes que apareixen a Selinunt, sinó que, juntament amb una altra sèrie associada al temple Y, datades entre el 570 i 560 ane., apunten sobre l'existència d'un grup d'escultors que van treballar a Selinunt en aquella època.

Algunes de les peces de l'entaulament i les 3 mètopes conservades es troben actualment al Museu Arqueològic de Palermo.

Per sobre el fris, revestit de fang i amb brillants disenys geomètrics i florals policromats, hi havia un gran cap de la Gorgóna, fet amb terracota, d'uns 2.7 metres d'alt, que se situa al centre del timpà. Pràcticament no s'han conservat restes d'aquest cap, ja que fragments d'ell van ser utilitzats en la reconstrucció d'altres edificis del voltant.

Reconstrucció de la façana principal del Temple C de Selinunt

www.google.es

Per acabar, cal dir que el Temple es pot comparar amb el temple d'Apol·lo a Siracusa, ja que els dos tenen un plànol similar i amb el Temple de Corint, per la disposició de les columnes.

També cal dir que s'han trobat restes posteriors del poblat aixecat pels cartaginesos després de la conquesta de la ciutat. A més, quant a la funció d'aquest temple, per la novetat de la planta, l'impacte de les mètopes i pel descobriment a l'interior de la cel·la de nombrosos segells d'argil·la, ens fan pensar que l'edifici podría haver funcionat en part com un arxiu de la ciutat.

• Griffiths Pedley, John; Greek art and archeology, Laurence King, London, 1998, Second Edition, pág. 161
• Maffre, Jean-Jacques; El arte griego, Ediciones Paidós, Barcelona, pág. 22
• Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.
• Richter, Gisela; A handbook of greek art (a survey of the visual arts of ancient Greece), Ed. Phaidon, London, 1983, pág. 29.
• Martínez de la Torre, Cruz; Lopez Díaz, Jesús; Nieto Yusta, Constanza; Historia del arte clásico en la antigüedad, ed. Universitaria Ramón Areces, Madrid, 2010.
• http://www.nyu.edu/gsas/dept/fineart/academics/selinunte/selinunte-t