El temple A es troba dins l'emplaçament de l'Acròpolis, que juntament amb el temple O datades del 490 a.C., són els temples que es troben més a prop de la costa, i ambdós conformen el conjunt de temples dedicats a Pollux i Castore.
El temple en el que ens centrarem en aquesta entrada serà el temple A, que localitzam al nord-est de la ciutat arcaica, prop dels murs que protegien l'Acròpolis i de la porta occidental.
El descobriment del jaciment fou trobat per Paolo Orsi i Saviero Cavallari al 1889 i posteriorment les restes d'aquest temple foren investigades per Orsi del 1917 al 1921 i que calculen que aproximadament la destrucció d'aquest temple fou a principis del segle V ane i que posteriorment se reutilitzaren els seus materials per a la construcció d'edificis posteriors.
Actualment d'aquest temple només queden les restes d'algunes de les columnes i una molt petita part del fris del qual s'han perdut les mètopes, per lo que només queda la superfície llisa.
Del temple A, podem veure clarament que les columnes són d'ordre dòric amb les seves característiques que la defineixen: amb un fust bombat i amb canaladures; un capitell llis (amb àbac, equí i collarí) i sense base, disposades directament sobre l'estilòbata.
Les mides del temple eren de 17.55 x 41.40m, que amb comparació amb els altres temples de l'Acròpolis era relativament petit.
Quant a la planta, podem veure que és un temple perípter hexàstil.
Posseeix un opistòdom amb dues columnes in antis seguit d'un adyton i una pronaos (amb columnes in antis com l'opistòdom) que dona pas a la naos on es trobava la estàtua de culte.
En aquest temple s'han trobat imatges en la portalada de la deessa Prinias que se repeteixen sis vegades (representacions asseguda sobre el dintell, dempeus, i nua). Segons Leach i la seva interpretació de l'espai sagrat, aquesta insistència i repetició en la representació de la deessa, tenen una funcionalitat de connectar el món terrenal, el món dels mortals amb món dels deus.
Bibliografía:
- Marconi, Clemente. Temple decoration and cultural identity in the archaic Greek world: the metopes of Selinus. Ed. Cambridge University Press. Cambridge, 2007.
