sábado, 31 de diciembre de 2011
13. Conclusió
jueves, 29 de diciembre de 2011
12. Videos i recursos web.
lunes, 26 de diciembre de 2011
11. Mitologia relacionada amb els temples.


- Ruiz de la Elvira, Antonio; Mitología clásica. Ed. Gredos, segona edició, Madrid, 1982.
- www.maicar.com/GML/DIOSCURI.html
- www.maicar.com/GML/Apollo.html
12. Excavacions
A l’any 1551, un frare d’ordre dominic ,Tomás de Fazello de Sciacca, va ser el primer que es va interessar per les restes arqueològiques de Selinunt, , recorrent l’illa de Sicília, ja que estava preparant el seu treball “De Rebus Siculis”, publicat anys després. En primer moment, el frare va anomenar el lloc com “ Terra de Pulici”, ja que s’havia perdut el nom grec.
Durant els següents anys hi va haver un gran expoli, i també s’utilitzaven les pedres dels temples per fer altres construccions, això va ser així fins l’any 1779, quan Ferran II de Borbón amb un decret va prohibir agafar les pedres dels edificis.
En la meitat del segle XVIII, les ruïnes de Selinunt es varen convertir en un lloc de visita de diferents viatgers francesos.
Primeres excavavions
Entre els anys 1822 i 1823 varen començar les primeres excavacions autoritzades, els que ho varen dur a terme varen ser William Samuel Harris i Angell. Les primeres troballes varen ser mètopes del temple C.
L’any 1824 l’alemany Hittorf va descobrir el temple B, ressaltant la policromia de l’edifici. Així doncs, Hittorf, juntament amb el seu ajudant varen dibuixar els temples que varen veure de Selinunt.
En el 1831, Francesco Saverop Cavallari Valerio Villareale va ser autoritzat a dur a terme una tasca de excavasions, per desenterra tots els temples i restes arqueològiques. Al mateix temps uns estudiosos alemanys R. Koldewey i O. Puchstein es varen donar conta dels relleus i dibuixos dels edificis.
En el segle XX hi va haver varies excavacions: 1915 excavacions centrades en la part de Malphoros, dut a terme per Gabrici Héctor; sobre els anys 50 del segle XX, Jole Bovio Marconi va descobrir del temple M, la classificació de les carreteres de l’acròpoli i el temple E .En els anys 60 del segle XX varen ser important el treball de Vicenzo Tussa, sobretot a la necròpolis.
TROBALLES I RESTES ARQUEOLÒGIQUES

"Ceràmica amb una escena portant ofrenes"
"Mètopes del temple C"
http://www.selinunte.net/
Ruggeri, Stefania., Selinunt., Messina, Affinità Elettive, 2006.
10. La religió i el sacrifici
La religió de l’antiga Grècia era politeista, aquesta es caracteritza per la pluralitat de forces divines i de cultes. La tradició religiosa no era pas uniforme, sinó que en els mites trobem diferents versions, ja que manca d’un llibre sagrat com pot haver en el cristianisme. La seva transmissió era de forma oral, quasi sempre des de l’àmbit familiar; també els poetes tenien una gran feina de difusió, els quals recitaven els poemes en llocs públics o en algunes festes privades. En la mitologia de Grècia els individus més importants són els diferents déus i herois, però existeixen molts més altres personatges com les nimfes o sàtirs.
Els déus han nascut, però no moren, és a dir, són immortals. S’alimenten d’ambrosia, nèctars i fum (dels sacrificis). Altres personatges que es dóna culte són els herois, que són d’una època passada, quan els déus es relacionaven amb els humans. Aquests varen fer un servei a la comunitat. Els herois poden ser locals o com el cas de Heracles o Aquil•les eren coneguts per tothom.

"Nike té a l'aire les mans cap a l'altar"
http://www.selinunte.net
LA IMPORTÀNCIA DEL SACRIFICI.
L’activitat central de la religió grega era el sacrifici, es podria definir com una ofrena als deus. El dia de sacrifici era quan els grecs menjaven carn. El foc en aquest ritual és molt important, ja que els déus s’alimenten dels fums que pugen fins l’Olimp. El sacrifici quasi sempre es fa a un altar, que està situat davant un temple, ja que dins aquest només hi havia l’estàtua del déu, i on es guardaven el tresor del temple, però no es feien rituals a dintre. En explicacions anteriors veiem com devora del temple C de l’acròpolis hi ha un altar.
Podem trobar diferents descripcions del sacrifici, una d’aquestes es la que fa Homer, són les etapes que es duen a terme:
1. Purificació, mitjançant la rentada de les mans.
2. Oració.
3. Ofrena de gra d’ordi sense motlle.
4. Sacrifici:
- Primer de tot el cap d l’animal ha d’estar mirant cap al cel, perquè la sang pugi cap als déus Olímpics, després es decapita l’animal i s’hi li lleven els ossos. Es separa la pell amb molt de detall. A continuació és crema les cuixes de l’animal amb vi, i tot d’una, es separa el que és pels déus (la grassa i ossos de les cuixes) i el que és pels humans (carn i entranyes).
5. Així comença un banquet i una festa, el sacrifici és un ritual col·lectiu.

"Escena de Sacrifici"
http://www.wikipedia.org
ALTRES CERIMÒNIES I FESTIVITATS.
Altres activitats religioses que es duien a terme eren les processons, en les quals a vegades es passejava a l’estàtua de la divinitat.
Una altre activitat era el teatre, a part de ser un espectacle també era una cerimònia religiosa en honor al déu Dionis, o també cal destacar els jocs olímpics.
Bibliografia.
- Smart, Ninian., Las religiones del mundo, Madrid, Edicion Akal S. A., 2000
- Bremmer, Jan N. La religión griega: dioses y hombres: santuarios, rituales y mitos., Madrid Ediciones: El Almendro, 2006.
- Nilsson, M. P., Historia de la Religiosidad griega, Madrid, Editorial Gredos. 1969
- Vernant, Jean-Pierre., Mito y religión en laGrecia Antigua, Editorial Ariel, Barcelona 2009 (1991)
miércoles, 30 de noviembre de 2011
9. El temple O i el temple D
El temple O (480-470 a.C.) situat al nord del temple A, molt similar a aquest, està format per 6 columnes en la part frontal i 14 en els laterals, per lo que xerram d'un temple hexàstil (de 40,23x16,23 m) i perípter. Consta de cel·la in antis amb adyton, i es suposava que constava de pòrtic i opistòdom, però actualment només queden les restes de la planta, la marca de la qual hi havia emplaçada aquest temple, ja que la resta ha quedat desapareguda.
Per altra part el temple D, situat al nord–est del temple C i datada de finals del segle VI, es pensa que està dedicat a Atenea. El temple és dòric, de 56 x 24 metres i té 6 columnes a la façana i 13 en els laterals, per lo que ens trobam davant d'un temple perípter. La planta presenta una pronaos, una cel·la i un adyton.
L'espai que ocupaven els temples C i D, actualment estan ocupats per restes dels edificis i els seus altars.
*No hem pogut trobar imatges ja que ambdós temples estan totalment destruïts.
viernes, 18 de noviembre de 2011
8. Temple C (part 2)




- Griffiths Pedley, John; Greek art and archeology, Laurence King, London, 1998, Second Edition, pág. 161
- Maffre, Jean-Jacques; El arte griego, Ediciones Paidós, Barcelona, pág. 22
- Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.
- Richter, Gisela; A handbook of greek art (a survey of the visual arts of ancient Greece), Ed. Phaidon, London, 1983, pág. 29.
- Martínez de la Torre, Cruz; Lopez Díaz, Jesús; Nieto Yusta, Constanza; Historia del arte clásico en la antigüedad, ed. Universitaria Ramón Areces, Madrid, 2010.
- http://www.nyu.edu/gsas/dept/fineart/academics/selinunte/selinunte-t
7. Temple C (part 1)


6. Temple B

- Griffiths Pedley, John; Greek Art and Archaeology, Laurence King, London, 1998, Second Edition.
5. Temple A.
El temple en el que ens centrarem en aquesta entrada serà el temple A, que localitzam al nord-est de la ciutat arcaica, prop dels murs que protegien l'Acròpolis i de la porta occidental.
El descobriment del jaciment fou trobat per Paolo Orsi i Saviero Cavallari al 1889 i posteriorment les restes d'aquest temple foren investigades per Orsi del 1917 al 1921 i que calculen que aproximadament la destrucció d'aquest temple fou a principis del segle V ane i que posteriorment se reutilitzaren els seus materials per a la construcció d'edificis posteriors.
Actualment d'aquest temple només queden les restes d'algunes de les columnes i una molt petita part del fris del qual s'han perdut les mètopes, per lo que només queda la superfície llisa.
Del temple A, podem veure clarament que les columnes són d'ordre dòric amb les seves característiques que la defineixen: amb un fust bombat i amb canaladures; un capitell llis (amb àbac, equí i collarí) i sense base, disposades directament sobre l'estilòbata.
Les mides del temple eren de 17.55 x 41.40m, que amb comparació amb els altres temples de l'Acròpolis era relativament petit.
Quant a la planta, podem veure que és un temple perípter hexàstil.
Posseeix un opistòdom amb dues columnes in antis seguit d'un adyton i una pronaos (amb columnes in antis com l'opistòdom) que dona pas a la naos on es trobava la estàtua de culte.
En aquest temple s'han trobat imatges en la portalada de la deessa Prinias que se repeteixen sis vegades (representacions asseguda sobre el dintell, dempeus, i nua). Segons Leach i la seva interpretació de l'espai sagrat, aquesta insistència i repetició en la representació de la deessa, tenen una funcionalitat de connectar el món terrenal, el món dels mortals amb món dels deus.
Bibliografía:
- Marconi, Clemente. Temple decoration and cultural identity in the archaic Greek world: the metopes of Selinus. Ed. Cambridge University Press. Cambridge, 2007.
4. Ordre dòric


- Martínez de la Torre,C ;Historia del arte clásico en la Antigüedad, Madrid : Editorial universitaria Ramón Areces, 2010
- Triadó Tur, J.R; Prendás Gracía,M; Triadó Subirana X; Història de l'art, Palma de Mallorca, Vicens Vives 2009
3. Contexte Històric: aparició i decadència.

- Papaioannou, Kostas; Arte Griego. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1973.
- Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.
jueves, 27 de octubre de 2011
2. Localització i construccions
Selinunt va ser construïda durant el període Arcaic, quan sorgiran les polis gregues, i amb conseqüència tots els edificis corresponents. L’època arcaica avarca entre els 800- 500 ane.
En el nostre treball sobretot esmentarem els temples de d’acròpolis, ja que per el lloc on estan situades, són considerats més importants.
- Espelosín, Francisco Javier Introducción al mundo griego Gómez, Madrid, Akal, 2001