Quant al Temple A, estava dedicat als anomentas Dioscurs: Polux i Castore, que segons la mitologia clàssica eren dos germans bessons, fills de Zeus i la mortal Leda i germans de Helena de Troia. Es diu que un dels germans, Polux era immortal mentre que Castore era mortal. Per explicar aquesta mortalitat d'un i la immortalitat de l'altre hi ha diverses versions, però la més extesa és la que diu que Zeus es va transformar en cisne per seduir Leda i com que Leda estava casada, va tenir un fill del seu espòs i un fill de Zeus.
Els diobscurs. Sarcòfag romà que representa la caçeria del porc senglar de Calidón. Museu Arqueològic de Eleusis.
Referent al Temple C, el més segur és que estés dedicat al Déu Apol·lo, fill de Zeus i la seva cosina Leto i germà bessó de Artemis, deesa de la caça. Quant al naixement dels dos bessons, el mite més cèlebre és aquell que diu que degut a la gelosia de la deesa Hera, esposa de Zeus, Leto tenia prohibit parir en qualsevol lloc de la terra o del cel on hi hagués llum solar. Leto no tenia on anar, però l'illa de Delos la va acollir i una vegada tinguts els seus fills, l'illa va permetre que Leto es quedés allà i que Apol·lo tingués el seu propi temple i se'l venerés.
Apol·lo era el déu de la música, la poesia, les arts, el déu del sol i la llum, i dels arquers entre altres. Com a Déu de les arts i dels arquers, els seus principals atributs eren la llira i l'arc.
Apol·lo Licio, còpia romana antiga d'un original grec del segle IV ane. (Museu de Lovre, Paris)
El temple D, estava possiblement dedicat a la deesa Atenea, filla de Zeus i Metis, divinitat aquàtica que va intentar escapar de Zeus, que la volia seduir però no va aconseguir escapar-se i de la unió va néixer Atenea. Segons el mite del seu naixement, abans de néixer Atenea, Zeus es va menjar Metis, ja que li havien predit que després si Metis tornava a engendrar, la criatura seria un varó que regnaria per sobre de tots els déus. La gestació d'Atenea va seguir a l'interior del cap de Zeus i quan va néixer, diu el mite que ja era una deesa adulta i armada de cap a peus. Atenea és considerada, juntament amb Artemis, una deesa verge. Deesa de la guerra (per la qual cosa sempre sol representar-se totalment armada), protectora de guerrers com Perseu (cal recordar que a una de les mètopes del Temple C de Selinunt apareix acompanyant a aquest heroi en el moment que Perseu talla el cap de la Gorgona Medusa) i defensora de ciutats, sobretot de la ciutat d'Atenes, que agafa el seu nom d'aquesta deesa.
Atenea Partenos. Copia del segle I de l'original de Fídies del segle V ane. situat originàriament a l'Acròpolis d'Atenes.
Bibliografia:
- Ruiz de la Elvira, Antonio; Mitología clásica. Ed. Gredos, segona edició, Madrid, 1982.
- www.maicar.com/GML/DIOSCURI.html
- www.maicar.com/GML/Apollo.html
