Mostrando entradas con la etiqueta Selinunt. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Selinunt. Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de diciembre de 2011

12. Videos i recursos web.

Per finalitzar el treball del bloc, hem decidit de penjar un parell de vídeos de Youtube de diversos turistes que han gravat el jaciment en la seva visita.
I com que no és el mateix la teoria que una imatge, ens agradaria que a partir dels vídeos poguéssiu fer-vos una idea de com es troba el jaciment en l'actualitat.




FILMCARDS: Selinunte de Filmcards.



Selinunte Sicily Italy de paulbuddefamily.


Per altra banda hem trobat un projecte web anomenat Selinus Acropolis Project que se basa en el jaciment de Selinunt, on podreu trobar una introducció, una breu explicació del jaciment i la seva història i fins i tot un mapa interactiu (Click damunt el nom per accedir a la web).

lunes, 26 de diciembre de 2011

10. La religió i el sacrifici

La religió de l’antiga Grècia era politeista, aquesta es caracteritza per la pluralitat de forces divines i de cultes. La tradició religiosa no era pas uniforme, sinó que en els mites trobem diferents versions, ja que manca d’un llibre sagrat com pot haver en el cristianisme. La seva transmissió era de forma oral, quasi sempre des de l’àmbit familiar; també els poetes tenien una gran feina de difusió, els quals recitaven els poemes en llocs públics o en algunes festes privades. En la mitologia de Grècia els individus més importants són els diferents déus i herois, però existeixen molts més altres personatges com les nimfes o sàtirs.

Els déus han nascut, però no moren, és a dir, són immortals. S’alimenten d’ambrosia, nèctars i fum (dels sacrificis). Altres personatges que es dóna culte són els herois, que són d’una època passada, quan els déus es relacionaven amb els humans. Aquests varen fer un servei a la comunitat. Els herois poden ser locals o com el cas de Heracles o Aquil•les eren coneguts per tothom.

"Nike té a l'aire les mans cap a l'altar"
http://www.selinunte.net


LA IMPORTÀNCIA DEL SACRIFICI.

L’activitat central de la religió grega era el sacrifici, es podria definir com una ofrena als deus. El dia de sacrifici era quan els grecs menjaven carn. El foc en aquest ritual és molt important, ja que els déus s’alimenten dels fums que pugen fins l’Olimp. El sacrifici quasi sempre es fa a un altar, que està situat davant un temple, ja que dins aquest només hi havia l’estàtua del déu, i on es guardaven el tresor del temple, però no es feien rituals a dintre. En explicacions anteriors veiem com devora del temple C de l’acròpolis hi ha un altar.
Podem trobar diferents descripcions del sacrifici, una d’aquestes es la que fa Homer, són les etapes que es duen a terme:


1. Purificació, mitjançant la rentada de les mans.

2. Oració.

3. Ofrena de gra d’ordi sense motlle.

4. Sacrifici:


  • Primer de tot el cap d l’animal ha d’estar mirant cap al cel, perquè la sang pugi cap als déus Olímpics, després es decapita l’animal i s’hi li lleven els ossos. Es separa la pell amb molt de detall. A continuació és crema les cuixes de l’animal amb vi, i tot d’una, es separa el que és pels déus (la grassa i ossos de les cuixes) i el que és pels humans (carn i entranyes).

5. Així comença un banquet i una festa, el sacrifici és un ritual col·lectiu.

"Escena de Sacrifici"
http://www.wikipedia.org

ALTRES CERIMÒNIES I FESTIVITATS.

Altres activitats religioses que es duien a terme eren les processons, en les quals a vegades es passejava a l’estàtua de la divinitat.
Una altre activitat era el teatre, a part de ser un espectacle també era una cerimònia religiosa en honor al déu Dionis, o també cal destacar els jocs olímpics.


Bibliografia.

  • Smart, Ninian., Las religiones del mundo, Madrid, Edicion Akal S. A., 2000
  • Bremmer, Jan N. La religión griega: dioses y hombres: santuarios, rituales y mitos., Madrid Ediciones: El Almendro, 2006.
  • Nilsson, M. P., Historia de la Religiosidad griega, Madrid, Editorial Gredos. 1969
  • Vernant, Jean-Pierre., Mito y religión en laGrecia Antigua, Editorial Ariel, Barcelona 2009 (1991)

viernes, 18 de noviembre de 2011

3. Contexte Històric: aparició i decadència.


Segons les fonts, entre les quals destaquen les de l'historiador Tucídines, diu que Selinunt va ser fundada, degut a l'arribada d'un grup de colonitzadors a aquestes terres de Sicília, baix la direcció de Pammilos, procedents de Megara Hyblaea. Un altre historiador: Diodor Sículo, diu que la ciutat va ser fundada l'any 650 ane., que correspondría a la data en que aquests colonitzadors van establir els seus punts de comerç a aquesta localització degut a la seva situació a la mar Mediterrània, tot i que la colonització no es va completar en un període de temps determinat. Més tard, molts d'habitants de Megara, van emigrar cap a Selinunt, que es va convertir en una ciutat més gran i més rica del que havia estat Megara.

Cap a la segona meitat del segle VI ane., Selinunt va ampliar el seu territori cap a la zona occidental, i va construir una gran fortalesa per a la seva defensa.
Quant a la desaparició de Selinunt, sembla que es va produir l'any 480 ane.
Selinunt, com la ciutat grega més occidental que era, tenia relacions molt complexes amb els fenicis, entre altres pobles. A l'any 480 ane, a la Batalla de Himera, on van lluitar els pobles de Siracusa i Agriento, que tenien com a aliats a Atenes, contra els cartaginesos, Selinunt, degut a aquestes fortes relacions, es va posicionar a favor de Cartago. Anys més tard, degut a les lluites que hi havia entre Selinunt i Segesta, els Cartaginesos van envair Selinunt, la qual va ser saquejada; saqueig que va ser liderat per Aníbal. Uns anys després, amb el consentiment de Cartago, els refugiats de Selinunt, van poder tornar a la seva ciutat.
A la primera meitat del segle III ane., la ciutat va estar baix el control de Cartago i estava habitada per grecs i púnics, fins que al 250 ane., amb el context de la primera guerra púnica, Selinunt fou abandonada definitivament.

BIBLIOGRAFIA:
  • Papaioannou, Kostas; Arte Griego. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1973.
  • Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.


jueves, 27 de octubre de 2011

2. Localització i construccions






Selinunt, es troba a l’illa de Sicília, en l'actual província de Trapani, costa sud-est, devora el riu de Selinunte.
Selinunt va ser construïda durant el període Arcaic, quan sorgiran les polis gregues, i amb conseqüència tots els edificis corresponents. L’època arcaica avarca entre els 800- 500 ane.


En concret, la ciutat que explicarem estava distribuïda de la següent manera: l’acròpolis estava situada dalt d’un turó en el qual estava proper a la mar i on es trobaven els temples principal, però aquest lloc no és l’única zona on s’han trobat restes arqueològiques de temples, també en podem observa a l’est on hi ha un conjunt de restes bastant important, i a l’oest passat el riu un altre temple.

Les construccions urbanes es desenvolupaven al darrera de l'acròpolis cap a l’interior. També s’han trobat restes arqueològiques d’una necròpolis que estava situada a les afores de la ciutat.
En el nostre treball sobretot esmentarem els temples de d’acròpolis, ja que per el lloc on estan situades, són considerats més importants.


Tot el temps estem xerrant de l’acròpoli però, què és exactament?. La paraula acròpolis ve del grec ἄκρος (lloc elevat) i πόλις,(ciutat), que vol dir el lloc elevat de la ciutat, que és la zona alta i fortificada (en la majoria dels casos) de les antigues ciutats greugues on es trobava els temples dedicats als principals déus.


Així doncs nosaltres tractarem els temples: A,B, C, D, i O.


BIBLIOGRAFIA:



  • Espelosín, Francisco Javier Introducción al mundo griego Gómez, Madrid, Akal, 2001