11. Mitologia relacionada amb els temples.

A aquesta entrada, farem referència als Déus als quals anaven dedicats alguns dels temples de l'acròpolis de Selinunt.

Quant al Temple A, estava dedicat als anomentas Dioscurs: Polux i Castore, que segons la mitologia clàssica eren dos germans bessons, fills de Zeus i la mortal Leda i germans de Helena de Troia. Es diu que un dels germans, Polux era immortal mentre que Castore era mortal. Per explicar aquesta mortalitat d'un i la immortalitat de l'altre hi ha diverses versions, però la més extesa és la que diu que Zeus es va transformar en cisne per seduir Leda i com que Leda estava casada, va tenir un fill del seu espòs i un fill de Zeus.

Els diobscurs. Sarcòfag romà que representa la caçeria del porc senglar de Calidón. Museu Arqueològic de Eleusis.

www.maicar.com/GML/DIOSCURI.html

Referent al Temple C, el més segur és que estés dedicat al Déu Apol·lo, fill de Zeus i la seva cosina Leto i germà bessó de Artemis, deesa de la caça. Quant al naixement dels dos bessons, el mite més cèlebre és aquell que diu que degut a la gelosia de la deesa Hera, esposa de Zeus, Leto tenia prohibit parir en qualsevol lloc de la terra o del cel on hi hagués llum solar. Leto no tenia on anar, però l'illa de Delos la va acollir i una vegada tinguts els seus fills, l'illa va permetre que Leto es quedés allà i que Apol·lo tingués el seu propi temple i se'l venerés.

Apol·lo era el déu de la música, la poesia, les arts, el déu del sol i la llum, i dels arquers entre altres. Com a Déu de les arts i dels arquers, els seus principals atributs eren la llira i l'arc.

Apol·lo Licio, còpia romana antiga d'un original grec del segle IV ane. (Museu de Lovre, Paris)

es.wikipedia.org/wiki/Apolo

El temple D, estava possiblement dedicat a la deesa Atenea, filla de Zeus i Metis, divinitat aquàtica que va intentar escapar de Zeus, que la volia seduir però no va aconseguir escapar-se i de la unió va néixer Atenea. Segons el mite del seu naixement, abans de néixer Atenea, Zeus es va menjar Metis, ja que li havien predit que després si Metis tornava a engendrar, la criatura seria un varó que regnaria per sobre de tots els déus. La gestació d'Atenea va seguir a l'interior del cap de Zeus i quan va néixer, diu el mite que ja era una deesa adulta i armada de cap a peus. Atenea és considerada, juntament amb Artemis, una deesa verge. Deesa de la guerra (per la qual cosa sempre sol representar-se totalment armada), protectora de guerrers com Perseu (cal recordar que a una de les mètopes del Temple C de Selinunt apareix acompanyant a aquest heroi en el moment que Perseu talla el cap de la Gorgona Medusa) i defensora de ciutats, sobretot de la ciutat d'Atenes, que agafa el seu nom d'aquesta deesa.

Atenea Partenos. Copia del segle I de l'original de Fídies del segle V ane. situat originàriament a l'Acròpolis d'Atenes.

es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Athena_Parthenos_Altemps_Inv8622.jpg

Bibliografia:

• Ruiz de la Elvira, Antonio; Mitología clásica. Ed. Gredos, segona edició, Madrid, 1982.
• www.maicar.com/GML/DIOSCURI.html
• www.maicar.com/GML/Apollo.html

8. Temple C (part 2)

L'entaulament era molt alt i la cornisa constava de dos cursos de pedra, coronada amb un canal de terracota, el qual estava decorat amb unes linees entrecreuades de lotus i tenia unes perforacions que permetien que l'aigua de la pluja escapés.

Les columnes i capitells van ser coronats per un arquitrau llis i per un fris dòric compost per tríglifs i 10 mètopes, esculpides en pedra en alt relleu, de les quals només s'han conservat tres:

1) "Heràcles i els Kerkopes": amb un alt relleu molt marcat, representa l'escena on Heràcles va castigar aquests dos germans que l'havien robat mentre dormia, posant-los cap per avall.

"Heràcles i els Kerkopes"

Flickr: GREEK ART

2) "Cuádriga al sol": considerada la més bella de les mètopes, la cuádriga es materialitza des del fons neutre, de manera molt estilitzada i simètrica.

"Quádriga al sol"

www.sacred-destinations.com

3) "Perseu i la Górgona": Els personatges, realitzats de manera més brusca, ocupen pràcticament tot l'espai. La Gorgóna es representada mentre Perseu li talla el cap i estrenyent contra ella a Pegàs. A l'esquerra, es troba, a més de Perseu, Atenea, la divinitat protectora de l'heroi.

"Perseu i la Górgona"

www.google.es

Cal dir que aquestes no són les primeres mètopes que apareixen a Selinunt, sinó que, juntament amb una altra sèrie associada al temple Y, datades entre el 570 i 560 ane., apunten sobre l'existència d'un grup d'escultors que van treballar a Selinunt en aquella època.

Algunes de les peces de l'entaulament i les 3 mètopes conservades es troben actualment al Museu Arqueològic de Palermo.

Per sobre el fris, revestit de fang i amb brillants disenys geomètrics i florals policromats, hi havia un gran cap de la Gorgóna, fet amb terracota, d'uns 2.7 metres d'alt, que se situa al centre del timpà. Pràcticament no s'han conservat restes d'aquest cap, ja que fragments d'ell van ser utilitzats en la reconstrucció d'altres edificis del voltant.

Reconstrucció de la façana principal del Temple C de Selinunt

www.google.es

Per acabar, cal dir que el Temple es pot comparar amb el temple d'Apol·lo a Siracusa, ja que els dos tenen un plànol similar i amb el Temple de Corint, per la disposició de les columnes.

També cal dir que s'han trobat restes posteriors del poblat aixecat pels cartaginesos després de la conquesta de la ciutat. A més, quant a la funció d'aquest temple, per la novetat de la planta, l'impacte de les mètopes i pel descobriment a l'interior de la cel·la de nombrosos segells d'argil·la, ens fan pensar que l'edifici podría haver funcionat en part com un arxiu de la ciutat.

• Griffiths Pedley, John; Greek art and archeology, Laurence King, London, 1998, Second Edition, pág. 161
• Maffre, Jean-Jacques; El arte griego, Ediciones Paidós, Barcelona, pág. 22
• Peccatori, Stefano; Zuffi, Stefano; ArtBook, Antigua Grécia, del arte como armonía, a la angustia del desencanto, Electa Bolsillo, Madrid, 2001, pág. 46-47.
• Richter, Gisela; A handbook of greek art (a survey of the visual arts of ancient Greece), Ed. Phaidon, London, 1983, pág. 29.
• Martínez de la Torre, Cruz; Lopez Díaz, Jesús; Nieto Yusta, Constanza; Historia del arte clásico en la antigüedad, ed. Universitaria Ramón Areces, Madrid, 2010.
• http://www.nyu.edu/gsas/dept/fineart/academics/selinunte/selinunte-t

7. Temple C (part 1)

Un dels temples més importants (el més gran i més antic) trobat a l'Acròpolis de la ciutat de Selinunt, construit al voltant del 550 ane. Es diu que aquest temple podría estar dedicat al Déu Apol·lo, tot i que no se sap amb certesa.

És un temple Perístil, que constava de 6x17 columnes; columnes poc massisses, molt allargades i molt distanciades entre sí i distanciades també dels murs de la cel·la.

El diàmetre de les columnes podia arribar a fer 4 metres mentre que l'altitud, podia arribar a ser el doble; proporcions que feien d'ell un edifici solemne.

www.google.es

La façana principal és la façana est, la qual poseeix una entrada monumental i una gran escala que ocupava tota l'amplada de la façana. A aquesta façana, s'afegeix una segona filera de columnes a mode de pòrtic davant la pronaos, que accentuava la sensació de profunditat.

Davant la façana oriental s'hi trobava un gran altar destinat als sacrificis.

No té columnes, en canvi, ni al pòrtic ni a l'interior de la cel·la. La cel·la, pensada com un edifici dinstint dins la columnata, té una planta profunda i allargada i un Opistòdom, el qual no estava obert al perístil, sinó que formava una càmara al fons de la cel·la.

Planta del Temple C de Selinunt.

www.google.es